Història

El municipi de Ribera d’Urgellet fou creat el 1968 per la unió dels termes del Pla de Sant Tirs, la Parròquia d’Hortó (que comprenia Adrall), Arfa i Tost.

La parròquia d’Ipso Plano és esmentada en l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell d’inici del segle XI. El poble, situat a 702 metres d’altitud, estigué sota domini de la Mitra d’Urgell des del 986, quan el comte Sunyer de Pallars l’entregà a Santa Maria de la Seu, i fins a la fi de l’antic règim. El castell que hi havia al poble fou destruït el 1239 en el marc de les lluites entre el vescomte de Castellbò Roger Bernat I de Foix i el bisbe Ponç de Vilamur. Durant la guerra civil el poble canvià el nom pel de Pla de Cadí. La seva església actual, dedicada al màrtir Sant Tirs, fou construïda a meitat del segle XIX sobre les restes de l’antiga i se la reformà profundament durant la dècada dels 90 del segle passat. L’antiga església tenia un notable retaule barroc que es cremà a començament de la guerra civil. La pintura que avui es pot observar a l’altar major fou obra de l’artista barceloní Carlos Nadal, que havia nascut a París el 1917 i que arribà al Pla el 1936 enrolat a les files republicanes. Nadal prometé que si sortia en vida de la guerra tornaria al Pla a pintar un retaule, cosa que succeí el 1945. 

Adrall, a 639 metres, està situat en un pla de la ribera del Segre i és el poble on s’enllaça la C14 que prové del sud, amb la N260 que ve del port del Cantó i porta fins a la Seu. Antigament, el camí ral travessava el Segre per un pont de fusta. L’església del poble està dedicada a Sant Pere i el seu element més característic és el portal de gran dovellatge. Actualment és el poble del municipi amb més ramaderies de bestiar boví i també gaudeix d’una vida comercial destacable amb un forn, cases rurals, una formatgeria i diversos restaurants. A principi del segle XX la localitat va viure una etapa de gran activitat industrial amb el funcionament d’una central tèrmica que manufacturava el lignit procedent de les mines dels boscos propers.

Arfa, a 668 metres d’altitud, és una vila situada al peu de la serra de la Freita, sobre un pujol rocós a la vora esquerra del Segre. Forma part de la Xarxa de pobles amb encant de la Diputació de Lleida. Arfa apareix també documentada a l’Acta de consagració de la catedral d’Urgell amb el nom d’Assoa, i més endavant, als segles XII i XIII, se la cita Asfa. A l’Edat Mitjana, comtes i bisbes es disputaren el control de la penya d’Arfa per la seva situació estratègica i, com en el cas del poble veí del Pla, l’església guanyà la partida i Arfa va pertànyer a la Mitra d’Urgell fins al segle XIX. La vila està situada en un lloc de pas estratègic que comunicava la Seu amb la part sud del comtat d’Urgell. A principi del segle XIII, en el punt més alt del pujol, es rehabilità una antiga fortalesa, el Castell Genís, que quedà molt malmès el 1786 a causa d’un terratrèmol i s’hagué d’enderrocar. Arfa ha sigut sempre vila d’agricultura i ramaderia, amb certa presència de diversos telers que van fer diversificar l’economia de subsistència del nucli durant uns quants segles. Són afamades les cireres d’Arfa, que durant anys suposaren una font d’ingressos important per als seus veïns. L’església del poble està dedicada a Sant Serni, fou construïda el segle XII per bé que ha patit diverses modificacions fins als nostres dies.

La Parròquia d’Hortó està situat a la dreta del Segre, a 797 metres d’altitud, en una elevació davant del Pla de Sant Tirs, que queda a l’esquerra del riu. Segons la tradició local, l’emplaçament original del poble era a la partida d’Hortó, i el nom li prové de la parròquia de l’església de Sant Andreu que s’erigí en el nou emplaçament. La Parròquia, juntament amb Adrall, van pertànyer al Capítol d’Urgell fins a les desamortitzacions del segle XIX. El 1339, el vescomte de Castellbò Roger Bernat III concedí als seus habitants diversos privilegis, entre els quals el poder transitar lliurement per les terres del vescomtat i fer ús dels boscos i les pastures.

La vall de Tost està formada per diversos nuclis, en alguns dels quals no hi viu ningú. El poble de Tost, que fou cap d’aquest municipi, avui ja té totes les cases en runes i només es manté dempeus la imponent església de Sant Martí, un dels exemples romànics més destacats de la comarca. Els nuclis que encara tenen alguna casa oberta són Montant, Castellar, els Hostalets i Torà. És destacable que a Montant, Castellar i els Hostalets hi ha una important activitat ramadera. A la Bastida hi ha una escola de trial, i completen la vall els nuclis deshabitats de Sauvanyà i Fontelles, a més d’algunes masies aïllades. De la casa dels Tost en fou fill Arnau Mir, un noble i militar del comtat d’Urgell nascut poc després de l’any 1000. Des de Tost va arribar a dominar i repoblar fins a la vall d’Àger, expulsant-ne els musulmans. Durant la seva vida aplegà un gran patrimoni amb més de trenta castells, i tot el seu domini va arribar a conformar un vescomtat. Va fortificar la vall del Sió i, després de les converses mantingudes entre la seva dona, Arsenda, amb la Santa Seu, i de moltes donacions, assolí del papa Nicolau II la independència de la canònica d’Àger respecte els bisbes i el dret de nomenar-ne l’abat, fet que li facilità el control de les rendes eclesiàstiques d’aquell territori. Avui, l’única escola que queda oberta del municipi de Ribera d’Urgellet, la del Pla de Sant Tirs, porta el seu nom.